Bureau d'estudis hidràulics — Pau, Pirineus Atlàntics
Nota tècnica — Medi ambient, biodiversitat i hidroelèctrica
Almesquera dels Pirineus i preses d'aigua de central hidroelèctrica
Anàlisi crítica de les prescripcions existents i proposta d'un doble criteri de protecció proporcionat
Versió catalana — Andorra / Pirineus
Accés obertNota tècnicaPDF CADOI ZenodoHALDenis Bouzon — Cabinet Eau-Energie, Pau — 20 de maig de 2026 — versió catalana 1.0 — llicència CC BY 4.0
Resum. L'almesquera dels Pirineus (Galemys pyrenaicus), espècie protegida en virtut de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE, constitueix un repte reglamentari important per als projectes hidràulics en zona pirinenca. La nota critica la recomanació d'una separació entre barrots inferior a 15 mm quan s'aplica sense distingir la tipologia d'obra ni controlar la velocitat d'aspiració. Mostra que, per a les preses d'aigua d'alta caiguda amb bassí de càrrega, el risc pertinent no és la «caiguda» dins la cambra d'aigua, sinó el risc de placatge contra un pla de reixa obturat.
La proposta operativa reposa sobre un doble criteri indissociable: velocitat d'aspiració al pla de reixa inferior a 35 cm/s i separació de seguretat superior o igual a 20 mm. Es proporciona un mètode de càlcul verificable per als expedients de la Llei de l'Aigua.
Punt crític identificat: una separació de 15 mm sense control de la velocitat d'aspiració agreuja el risc. Sobre un pla de reixa obturat, la velocitat local pot augmentar fortament — prou per placar i ofegar un juvenil, independentment de la dimensió de la malla.
Criteri hidràulicVelocitat d'aspiració al pla de reixa: < 35 cm/s. Calculada sobre la superfície útil neta, tenint en compte l'obturació.
Criteri mecànicSeparació de seguretat: ≥ 20 mm. Redueix el risc d'obturació progressiva, contràriament a la separació de 15 mm.
Risc identificatPlacatge dels juvenils sobre pla de reixa obturat — i no simple caiguda dins la cambra d'aigua.
Ús previstExpedients de la Llei de l'Aigua, prescripcions DDT/DDTM, preses d'aigua de centrals d'alta caiguda amb bassí de càrrega.
1. Context reglamentari — l'almesquera dels Pirineus
L'almesquera dels Pirineus (Galemys pyrenaicus) és un mamífer semiaquàtic endèmic del massís pirinenc, protegit pel dret francès i per la Directiva Hàbitats 92/43/CEE, annexos II i IV. Constitueix, per tant, un element sensible en els projectes d'aprofitament hidràulic situats en zona pirinenca.
El seu hàbitat és el llit menor dels cursos d'aigua pirinencs amb fort pendent, precisament el sector on es troben moltes preses d'aigua de centrals hidroelèctriques d'alta caiguda. Aquesta coincidència geogràfica explica que els expedients d'autorització, de declaració o de renovació integrin prescripcions relatives a la protecció de l'espècie al dret de les preses d'aigua.
Els documents LIFE+ Desman i PNA Desman han difós una recomanació general basada en una separació de reixa inferior a 15 mm. Aquesta recomanació és sovint aplicada de manera uniforme, sense distingir prou les diferents tipologies d'obra, el cabal, la geometria del bassí de càrrega ni la velocitat real d'aspiració al pla de reixa.
2. Tipologies de preses d'aigua concernides
La present nota s'aplica específicament a les preses d'aigua d'alta caiguda amb bassí de càrrega, característiques de la petita i mitjana hidroelèctrica pirinenca. Aquests ouvrages tenen una arquitectura hidràulica diferent de les preses d'aigua al fil de l'aigua.
Presa d'aigua d'alta caiguda amb bassí de càrrega: l'aigua és derivada del curs d'aigua cap a un canal d'entrada que desemboca en un bassí de decantació o de càrrega. A l'entrada del sistema, un pla de reixa impedeix la intrusió de persones, còdols, branques i fauna dins el bassí, i limita el risc d'aspiració dins la canonada forçada.
Diferència amb una presa d'aigua al fil de l'aigua: en aquest cas, la reixa es troba generalment en contacte directe amb el curs d'aigua i les velocitats són sovint més febles. La problemàtica de placatge per aspiració no es planteja en els mateixos termes.
La recomanació genèrica d'una separació de 15 mm no pot substituir una anàlisi hidràulica de la velocitat d'aspiració. En una presa d'alta caiguda, el mecanisme de risc no és principalment el pas físic de l'animal a través de la reixa, sinó el placatge sobre una superfície parcialment obturada.
3. Anàlisi crítica del criteri de separació de 15 mm
La separació de 15 mm pretén impedir que l'almesquera passi físicament a través dels barrots. Aquest criteri pot ser comprensible quan la velocitat al pla de reixa és molt baixa i quan el risc principal és el pas mecànic de l'animal.
Tanmateix, aplicat a una presa d'aigua d'alta caiguda amb bassí de càrrega, aquest criteri produeix dos efectes negatius acumulats:
Efecte 1 — Obturació acceleradaUna separació de 15 mm reté ràpidament sorres grosses, graves fines, fulles, branquillons i altres residus transportats pels torrents pirinencs. La superfície útil real disminueix i la velocitat d'aspiració augmenta mecànicament a les zones encara lliures.
Efecte 2 — Agreujament del risc de placatgeEn les zones no obturades d'un pla de reixa parcialment tapat, la velocitat local pot superar àmpliament la velocitat mitjana. Un juvenil que s'apropa a la reixa pot quedar placat contra la zona lliure i no poder nedar a contracorrent.
Així, prescriure una separació de 15 mm sense controlar la velocitat d'aspiració pot, paradoxalment, agreujar el risc per a l'espècie, perquè crea les condicions d'una obturació crítica amb aspiració residual elevada.
4. Identificació del risc pertinent: el placatge sobre reixa obturada
Per a les preses d'aigua d'alta caiguda amb bassí de càrrega, el risc pertinent no és la caiguda de l'animal dins la cambra d'aigua, sinó el placatge per aspiració sobre un pla de reixa parcialment obturat.
La reducció de la superfície lliure, a cabal constant, comporta una acceleració local del flux. El criteri determinant és, per tant, la velocitat d'aspiració al pla de reixa, calculada sobre la superfície útil neta i no únicament sobre la superfície geomètrica total.
Aquesta lectura és coherent amb la protecció funcional de l'espècie: si la velocitat és inferior a la capacitat de natació de l'almesquera, l'animal pot apartar-se lliurement de la reixa, circular davant la presa d'aigua i tornar cap a la riba sense perill.
5. Proposta: doble criteri indissociable
La nota proposa substituir el criteri únic de separació per un doble criteri cumulatiu i indissociable:
Criteri A — HidràulicVelocitat d'aspiració al pla de reixa < 35 cm/s, valor de precaució establert a partir de la velocitat documentada per a l'almesquera adulta i aplicat amb marge de seguretat per als juvenils.
Criteri B — MecànicSeparació de seguretat ≥ 20 mm, per limitar l'obturació crítica mantenint una funció de protecció passiva adaptada al context sedimentari pirinenc.
Aquests dos criteris són indissociables. La velocitat és el criteri de protecció efectiu; la separació de seguretat és la condició tècnica que permet que aquesta velocitat es mantingui durablement baixa en explotació normal.
La protecció no reposa, doncs, sobre una reixa cada vegada més fina, sinó sobre una combinació proporcional entre geometria de la reixa, superfície útil, velocitat d'aspiració i manteniment del pla de reixa.
6. Mètode de càlcul de la velocitat d'aspiració
La velocitat d'aspiració nominal al pla de reixa es calcula mitjançant:
Vasp = Q / Sútil
amb:
— Q: cabal derivat màxim (m³/s), pres al cabal de dimensionament de la presa d'aigua;
— Sútil: superfície efectiva de pas de l'aigua al pla de reixa;
— Sútil = amplada × longitud submergida × ràtio de separació;
— Ràtio de separació: e / (e + b), on e és l'espai lliure entre barrots i b l'amplada d'un barrot.
La velocitat calculada ha de restar estrictament inferior a 35 cm/s.
El càlcul ha d'indicar la superfície geomètrica del pla de reixa, les dimensions dels barrots, la separació lliure, el cabal màxim captat i, si escau, una hipòtesi de superfície obturada en explotació normal. Aquest mètode permet una verificació objectiva pels serveis instructors.
7. Aplicació als expedients de la Llei de l'Aigua
Per als expedients sotmesos a declaració o autorització en el marc de la reglamentació IOTA i de la Llei de l'Aigua, la justificació de la protecció de l'almesquera dels Pirineus al dret de les preses d'aigua hauria d'incloure:
1. Descripció de la tipologia de la presa d'aigua: alta caiguda amb bassí de càrrega, identificació del pla de reixa, dimensions i geometria;
2. Càlcul de la velocitat d'aspiració segons el mètode indicat, amb justificació dels valors emprats;
3. Especificació de la separació entre barrots retinguda, com a mínim 20 mm, amb justificació de la compatibilitat amb el criteri de velocitat;
4. Condicions de manteniment i desobturació: freqüència de neteja, vigilància de la pèrdua de càrrega i intervenció en cas d'obturació;
5. Compatibilitat amb el PNA Desman i amb les prescripcions ambientals aplicables.
El servei instructor és així convidat a apreciar la prescripció en funció del risc real i de la proporcionalitat tècnica, i no per aplicació mecànica d'una separació de 15 mm independentment de la velocitat efectiva.
8. Referències
Biffi, M. (2017). Influence des facteurs environnementaux et des interactions biotiques sur la sélection de l'habitat et le régime alimentaire du Desman des Pyrénées, Galemys pyrenaicus. Tesi doctoral, Ecolab, Université Paul Sabatier, Toulouse.
Lim, M., Xéridat, P., Némoz, M. et al. (2020). Livret 4 — Guide technique de recommandations pour la gestion du Desman des Pyrénées et de ses habitats. CEN Midi-Pyrénées / LIFE+ Desman.
Lim, M. et al. (2021). Étude comparative de la densité et du déplacement des Desmans des Pyrénées Galemys pyrenaicus par une méthode non invasive. Naturae 2021 (17): 233-242. https://doi.org/10.5852/naturae2021a17
Némoz, M. & Bertrand, A. (2009). Plan national d'actions en faveur du Desman des Pyrénées 2010-2015. DREAL Midi-Pyrénées / CEN Midi-Pyrénées.
Article L.411-1 del Codi francès de l'entorn; Arrêté ministériel del 23 d'abril de 2007; Directiva Hàbitats 92/43/CEE, annexos II i IV.
